Ràdio Barcelona

“Voliem ser acusació particular i no se’ns va permetre, hi serem com a testimonis. Els Maristes confiem plenament en la justícia, estem esperançats de que la justícia pugui parlar perquè han parlat molts interlocutors en aquest cas…”, ha dit Raimon Novell, coordinador de l'equip de protecció de la infància dels Maristes de Catalunya.Avui també està citat com a testimoni el vicari provincial dels Maristes, màxim responsable de les escoles. Serà l'única oportunitat judicial de preguntar-li perquè va amagar a la fiscalia el 2011 que Benítez li havia confessat que havia comès abusos a menors. Això li va permetre estar en contacte amb altres nens en activitats esportives a l'Alt Empordà fins que va ser denunciat el 2016."Una societat madura ha d'abordar aquest problema seriosament, això no només passa a les escoles religioses i a l'església, hi ha un biaix a voler enfocar les notícies als centres religiosos i als centres públics també passa", ha comentat Novell. A més a més, ha afegit: “De la mateixa manera que hem sigut part del problema, ens podem presentar com a part de la solució. Hem començat una sèrie d’accions per solucionar el problema, els Maristes ens podrem presentar a la societat com un referent del que s’ha de fer perquè aquestes coses no es tornin a repetir en un centre educatiu”.Benítez va ser denunciat per 18 homes però només 4 d'ells podran declarar i reclamar justícia, els únics casos que no han prescrit. Ho faran a porta tancada per protegir la seva intimitat. Si finalment hi ha judici, ell declararà l'últim, aquest dimarts.La fiscalia demana per l'acusat 22 anys de presó, inhabilitació per ser mestre i una indemnització de 70.000 euros a les seves víctimes. La Generalitat, com a acusació popular n'eleva la petició a 36 anys. Les víctimes, segons l'escrit del ministeri públic, han patit greus seqüeles psicològiques per culpa d'aquests abusos i els han afectat en el seu dia a dia i en la seva sexualitat.

Aquí Cuní

Un programa que neix amb els valors d'una ràdio independent, plural i integradora, feta en català, que abordi l'actualitat des d'una perspectiva de proximitat de 08:00 a 09:00

A finals de la setmana passada el Síndic va estar al centre de la polèmica política amb el tema dels llaços grocs. Dimecres va emetre un informe recomanant retirar-los excepcionalment dels edificis públics durant el període electoral.Però les coses es van complicar quan la versió que va donar el govern i el mateix Síndic xocaven. Dimecres a primera hora, en aquest programa, la consellera Elsa Artadi assegurava que no sabien què diria l'informe que poques hores després el Síndic havia de fer públic. En canvi, a la tarda, el Síndic en roda de premsa, assegurava que feia dies que a Palau coneixien la seva posició des de divendres de la setmana anterior."Torra podria haver evitat un nou increment de la tensió mediàtica i ciutadana. El tema central no és la pancarta, és si es respecten els drets de tots els que estan injustament des de fa mesos com a presos polítics", ha sentenciat el Síndic.A més, ha afegit: "Divendres vam trametre a presidència de la Generalitat una resolució i, per tant, algú a allà la va rebre en aquells moments. A més, poques hores després vam rebre una trucada en què ens deien que el president volia esclariments".Pel que fa a la polèmica pel judici del cas Maristes, Rafael Ribó ha conclòs: "Lamento molt que encara avui arrosseguem la idea que els abusos, quan es donen en determinats àmbits privats, no s'han d'investigar tant".

"19 dissabtes i els 'armilles grogues' segueixen manifestant-se (...) la xifra és insignificant comparada amb les manifestacions d'altres països o altres grups a França. Les seves peticions han estat ateses però, per què continuen manifestant-se?",